La tuberculosi és una malaltia que avui en dia encara afecta a més de 10 milions de persones cada any, i en mata 1 milió i mig. Tot i que no se'n parla i la gent del carrer es pensa que ha desaparegut, a Catalunya hi ha aproximadament 800 casos nous de tuberculosi cada any, concentrats majoritàriament a les grans metròpolis i afectant sobretot les bosses de població més desfavorides. Influenciada per la malnutrició i unes pitjors condicions de vida, aquesta malaltia sempre s'ha vist associada a la pobresa, i això, juntament amb la seva alta potencialitat de transmissió, ha contribuït a l'estigma. Perquè és veritat que tot i que qualsevol persona es pot infectar en qualsevol moment, a pitjors condicions sòcio-econòmiques que visquin les persones, més possibilitats tindran de patir tuberculosi. Aquesta és una malaltia que sol coincidir en poblacions sòcio-econòmicament desfavorides i vulnerables, que viuen en pitjors condicions (barris de renda més baixa, amb taxes de pol·lució més grans) , i els pacients sovint pateixen unes conseqüències econòmiques brutals, ja sigui per la incapacitat a la qual es veuen sotmesos, com per la discriminació que pateixen.
En ser una malaltia infecciosa que es transmet per l'aire i que implica mesos d'aïllament imposat per les mesures de salut pública, que prioritza evitar els contagis, els individus amb tuberculosi es veuen abocats a una desconnexió de la societat que els envolta. Les seves condicions socials no ajuden. En afectar poblacions vulnerables, l'estigma al qual es veuen sotmesos és encara major. Es converteixen en els malalts invisibles, perquè ningú parla d'ells, ningú no els té en compte, se'ls bandeja i aïlla a tots nivells. Aquest trencament amb la societat que els envolta imposarà sobre els malalts un pes extra que tindrà greus conseqüències sobre la seva salut mental.
En el tapís de la nostra societat, els fils d'estigma i desinformació poden teixir divisions que ens afecten a tots. És per això que la tuberculosi no és només un problema de salut; és un repte social. Davant d'aquesta situació, des de l'Institut Germans Trias i Pujol imaginen una comunitat on la tuberculosi s'aborda des de la comprensió i no la por, i on tots els individus poden comptar amb una xarxa de suport independentment d'estar o haver estat malalts de tuberculosi.
